Les Llegendes de Girona
-
-
Hi havia una vegada al barri del Mercadal, a l’actual carrer de Santa Clara, un convent on habitaven unes monges que no feien bé la seva feina.
Les monges tenien una vida de plaers i luxes.
Amb elles hi vivia una monja jove que sí que feia vida religiosa, no volia fer com les altres monges i s’enfadava molt.
Les monges cansades de la monja jove que les renyava, la van tancar en una cel·la subterrània humida i fosca.
La monja jove va estar tancada a la cel·la molts anys i li van sortir escames per tot el cos fins que es va convertir en un cocodril.
A l’esquena li van sortir unes precioses ales de papallona de molts colors, es va transformar en la Cocollona: cos de cocodril i ales de papallona.
La llegenda diu que les nits de lluna plena, les persones sensibles, poden veure la monja que neda pel riu fins que surt el primer raig de sol.
Les monges tenien una vida de plaers i luxes.
Amb elles hi vivia una monja jove que sí que feia vida religiosa, no volia fer com les altres monges i s’enfadava molt.
Les monges cansades de la monja jove que les renyava, la van tancar en una cel·la subterrània humida i fosca.
La monja jove va estar tancada a la cel·la molts anys i li van sortir escames per tot el cos fins que es va convertir en un cocodril.
A l’esquena li van sortir unes precioses ales de papallona de molts colors, es va transformar en la Cocollona: cos de cocodril i ales de papallona.
La llegenda diu que les nits de lluna plena, les persones sensibles, poden veure la monja que neda pel riu fins que surt el primer raig de sol.
