Fa molts anys, hi havia a Girona una dona que es dedicava a la bruixeria. Moltes vegades insultava i tirava pedres a la Catedral i a la gent que hi anava. Un dia durant la processó va començar a tirar pedres i va sentir-se una veu que venia del cel.
Aquesta veu deia “Pedres tires i en pedra et convertiràs!"
La bruixa es va convertir en pedra, la van col·locar a la paret, a la part del darrere de la Catedral de Girona.
Van col·locar-la com una gàrgola mirant cap a terra perquè així no pogués veure el cel i que, a la vegada, de la seva boca només en sortís aigua neta de la pluja i mai més cap insult.
La gàrgola de la bruixa és l’única de la Catedral que té forma humana, la resta té forma d’animal o d’objecte inanimat.
Aquesta veu deia “Pedres tires i en pedra et convertiràs!"
La bruixa es va convertir en pedra, la van col·locar a la paret, a la part del darrere de la Catedral de Girona.
Van col·locar-la com una gàrgola mirant cap a terra perquè així no pogués veure el cel i que, a la vegada, de la seva boca només en sortís aigua neta de la pluja i mai més cap insult.
La gàrgola de la bruixa és l’única de la Catedral que té forma humana, la resta té forma d’animal o d’objecte inanimat.