Fa molts i molts anys, a Girona hi havia una malaltia mortal que arribava a molts punts de la ciutat. Era la pesta.
La malaltia va afectar el carrer del Barri Vell, carrer ple de joiers els quals donaven el nom d’Argenteria al carrer.
Per evitar que la pesta s’escampés per la resta del veïnat, que encara no estava infectat, van tancar els dos extrems i el van posar en quarantena. Van fer una tanca de canyes per cada costat.
Durant tot el temps de la pesta els veïns estaven aïllats i no en podien sortir. Mentre estaven tancats al carrer les hores es feien llargues i eren molt avorrides.
Un dia va aparèixer un personatge popular que feia acrobàcies i entretenia la gent del carrer. Tothom el coneixia amb el nom de Tarlà. Per recordar-lo sempre més, anys més tard, van construir un ninot i el van penjar d’una barra giratòria entre dos balcons del carrer, tot imitant l’home que havia fet riure i passar bons moments a la gent que hi vivia.
La malaltia va afectar el carrer del Barri Vell, carrer ple de joiers els quals donaven el nom d’Argenteria al carrer.
Per evitar que la pesta s’escampés per la resta del veïnat, que encara no estava infectat, van tancar els dos extrems i el van posar en quarantena. Van fer una tanca de canyes per cada costat.
Durant tot el temps de la pesta els veïns estaven aïllats i no en podien sortir. Mentre estaven tancats al carrer les hores es feien llargues i eren molt avorrides.
Un dia va aparèixer un personatge popular que feia acrobàcies i entretenia la gent del carrer. Tothom el coneixia amb el nom de Tarlà. Per recordar-lo sempre més, anys més tard, van construir un ninot i el van penjar d’una barra giratòria entre dos balcons del carrer, tot imitant l’home que havia fet riure i passar bons moments a la gent que hi vivia.