Dones de Girona? Endevina, endevinalla...
-
-
El fet que siguin els homes els qui tradicionalment hagin escrit la història de les ciutats, dels països… fa que els homes hi apareixin com a protagonistes. Les dones no obstant, totes i cadascuna d’elles, han jugat des d’un principi un paper rellevant, molt significatiu i cal reivindicar-lo. A continuació et proposem que descobreixis algunes dones que d’una forma o altra han participat a bastir la història de Girona. Les vols conèixer?
Llegeix una breu biografia de cadascuna d’elles i atreveix-te a resoldre les endevinalles.
Àngela Bivern Puig va nèixer a Palol d’Onyar el 1787 i va morir el 1845. Quan tenia 22
anys va ser nomenada comandanta d’una de les seccions de Santa Dorotea, de la
Companyia de Santa Bàrbara, que defensava Girona de les tropes de Napoleó. Ella
volia participar en la lluita però, com que no li deixaven, va pagar amb els seus diners a
un soldat perquè anés a la guerra en el seu lloc. A l'any 1816 va ser condecorada amb
la Creu del Setge de Girona i el rei Ferran VII, en reconeixement a la seva valentia, la va
rebre i li va besar la mà quatre cops.
Anna Pagans Gruartmoner va néixer a Girona el 10 de maig del 1952. Després d’una
llarga trajectòria en la política local a l’Ajuntament de Girona com a membre dels
socialistes de Catalunya, va arribar a ser alcaldessa de la ciutat de Girona succeint a
Joaquim Nadal. Anna Pagans va ocupar el seu càrrec d’alcaldessa entre els anys 2002 i
2011. D’entre les seves principals actuacions destaca l’aposta per la promoció de la
participació ciutadana, la recollida selectiva dels residus i l’arribada del tren d’alta
velocitat.
Antonia Adroher Pascual va néixer a la plaça del Gra de Girona l’any 1913. Va estudiar
per ser mestra a l’Escola Normal de Girona. De ben jove es va implicar en la
transformació social participant en política dins la secció femenina del Partit Obrer
d’Unificació Marxista. De l’octubre de 1936 al febrer de 1937 va ser regidora de
Cultura i Propaganda de l’Ajuntament de Girona des d’on intentà lluitar contra
l’analfabetisme impulsant una renovació de la pràctica pedagògica basada en una
escola pública i gratuïta. El 1939 es va exiliar cap a França on va viure en diferents
camps de concentració. Uns anys més tard es va establir amb Carmel Roca a París i
junts van reorganitzar l’esquerra espanyola. Van fundar el Casal Català a París i van
lluitar contra el franquisme. Quan el 1977 van tornar a Catalunya van ingressar el
Partit Socialista de Catalunya. L’any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectòria i compromís amb l’educació i els valors socials. Va
morir l’any 2007 a Banyuls de la Marenda.
Aurora Bertrana Salazar va néixer al barri del Mercadal de Girona el 29 d’octubre de
l’any 1892 i va morir a Berga el 3 de setembre del 1974 a l’edat de 81 anys. De ben
petita volia ser escriptora però a casa no els hi semblava bé i va seguir estudiant
música escollint el violoncel com a instrument. De joveneta va anar als Alps on es va
guanyar la vida tocant en diferents hotels. Va formar una banda de jazz formada
només per dones. Tot i que tenia moltes dots musicals, es va casar amb Denys Choffat i
es va dedicar a escriure. Va ser una viatgera incansable i d’aquestes experiències arreu
del món en van sortir moltes novel·les. La seva literatura va ser sempre molt crítica
amb les formes de fer eurocentristes i també de la cultura catalana. Afí a la ideologia
d’Esquerra Republicana, en esclatar la Guerra Civil, s’exilia primer a França i, més tard,
a Ginebra. Com que el seu marit es decanta a favor del costat franquista, des d’aquell
moment es separen. Bertrana va tornar a Catalunya a l’any 1950. Entre les seves
publicacions destaquen obres com: Paradisos oceànics, El Marroc sensual i fanàtic o
Camins de somni.
Carme Auguet Comalada va néixer a Sant Daniel el 1874 i va estudiar per ser mestra.
Així que obtingué el títol per anar a ensenyar a Barcelona i Olot. A l’any 1907 va
obtenir una plaça en una petita escola de noies situada al carrer Sant Francesc. Es
tractava d’un local senzill, sense serveis ni massa espai de joc, però el renom que va
prendre la bona tasca que feia Doña Carmen, que era el nom amb que s’anomenava a
Carme Auguet, va fer que augmentessin considerablement les matriculacions. Com
que el pare de Carme Auguet era constructor i tenia propietats en el Mercadal va oferir
un solar a l’Ajuntament per construir-hi una escola a canvi que li anessin pagant mica
en mica. D’aquesta escola, que actualment es coneix amb el nom d’escola Eiximenis,
Carme Auguet en va ser la directora fins que es va jubilar. Durant els tres anys de la
guerra civil no va poder exercir el seu càrrec i va ser empresonada tres setmanes. Va
morir a Girona l’any 1948.
Emília Xargay Pagès va ser pintora, escultora i ceramista. Tot i que va néixer a Sarrià
de Ter l’any 1927, es va formar a Girona a l’escola de Joan Orihuel, vivint una
temporada llarga al barri de Santa Eugènia. Els seus viatges per l’Amèrica del Sud van
tenir una gran influència en el seu estil caracteritzat per la presència geomètrica d’una
realitat figurativa, base d’un gran expressionisme. Va formar part del cercle artístic de la ciutat i també del projecte Indika, amb artistes com Torres Monzó, Jordi Curós i
Joaquim Caselles, entre d’altres. Emília Xargay va exposar a diferents països d’Amèrica
i d’Europa. Va morir al municipi de l’Escala l’any 2002.
Ermessenda de Carcassona va néixer a Carcassona i va morir a un municipi d’Osona,
Sant Quirze de Besora, l’1 de març del 1058. Va ser comtessa del consort de Barcelona,
Girona i Osona. Va estar casada amb el comte de Barcelona, Ramon Borrell, fins el
1017. Aquest, li va donar el condomini dels tres comtats (Barcelona, Girona i Osona), i
els va governar en solitari fins que el seu fill va ser major d’edat. Varen anar sorgint
desavinences entre els dos que no es van resoldre fins el repartiment del domini. Al
fill, Berenguer Ramon I, li tocaren els comtats de Barcelona i Osona, i a Ermessenda, el
comtat de Girona. En morir el seu fill, Ermessenda tornà a governar, al principi tota
sola i, més tard, amb el seu nét. Les relacions amb el nét no van ser fàcils, però al final
ella li va vendre els tres condominis i es va retirar. A Girona va fundar el monestir
benedictí de Sant Daniel. Les seves despulles reposen a l’interior de la catedral de
Girona dins un sepulcre gòtic. Ermessenda ha estat una de les dones amb més poder
polític dins la història de Catalunya.
Núria Terés i Bonet, va néixer l’any 1962 a Barcelona. Als 11 anys la seva família es va
traslladar a viure a Girona. Concretament als barris de Sant Narcís, primer, i Santa
Eugènia, després, on es va arrelar ben aviat. Fent de monitora de l’esplai, del casal
d’estiu, de sardanes i de la Coral Infantil. El 1980 va iniciar els estudis universitaris de
biologia, especialitzant-se en botànica. En acabar, el 1985, va decidir ser professora
d’institut on va combinar les seves dues grans passions l’educació i la natura. A la que
hi va unir una tercera, la lluita per la igualtat de les dones en la nostra societat. Fent
de professora de secundària sempre va procurar la innovació i la millora de la qualitat
educativa; la defensa de l’escola pública i la igualtat d’oportunitats. Alhora va anar
ampliant el seu compromís social en el barri de Santa Eugènia i amb les famílies
immigrades arrel de participar en moviments cristians de base. Tot plegat la va portar
a ser vicepresidenta de l’Associació de Veïns de Santa Eugènia (2002-07) i regidora de
l’Ajuntament de Girona (2007-15). En el que durant quatre anys va ser regidora
d’Educació i de Cooperació i Solidaritat, promovent el Pla Educatiu de Ciutat. Va morir
per les Fires de l’any 2016, deixant un bon llegat i amb molts projectes per fer encara.
Margarita Colom Casellas va ser poetessa i escriptora. Persona d’una gran sensibilitat i
molt afable, formava part del grup literari barceloní Poesia Viva. D’aparença fràgil i
tranquil·la, se la podia veure caminant, deixant-se embolcallar pel batec i la bellesa de
la ciutat. Es va donar a conèixer amb els llibres Girona, ciutat submergida (1995),
Girona... es deia Girona (1998), Meravellitzar (1999), El llibre de l’Onyar i I de sobte
l’Onyar (2002). Nascuda l’any 1936, va morir a Girona l’any el 2006.
Maria Gay Tibau va néixer a Llagostera el 24 d’octubre del 1813. Creix en el si d’una
família religiosa. De ben petita orfe de pare va ajudar a la mare en la cura i el
manteniment de la família. Es trasllada a Girona quan la mare es posa a malalta i, en
morir-se aquesta, s’hi queda a viure. Aviat combina el seu treball a casa del doctor Ros
amb l’atenció i cura de persones malaltes. Amb la confiança posada en Déu, inicia
juntament amb la Carmen Esteve, l’Institut de les Germanes de Sant Josep, amb
l’objectiu d’alleugerir el dolor i sembrar la pau. Mica en mica moltes noies joves les van
acompanyar. Maria Gay va morir a Girona el 10 de març de 1884. A finals del 2013, el
papa Francesc va proclamar les seves virtuts i li va atorgar el títol de venerable com a
pas previ a la seva beatificació.
Mela Mutermilch va néixer a Varsòvia el 26 d’abril del 1876. El seu nom complet era
Maria-Melania Klingsland i els seus amics la coneixien com a Mela Muter. Mela es va
formar a París a l’acadèmia Colarossi. Al principi alternava les seves activitats entre
França i Catalunya, sobretot amb Barcelona, on va inaugurar la sala Josep Dalmau. El
març del 1914 va arribar a Girona i va anar a viure al Barri Vell amb el seu amic i pintor
Pere Farró. Se la podia veure al cafè Norat de la Rambla amb artistes com Xavier
Montsalvatge, Manolo Hugué o Celso Lagar. En les seves obres va destacar
principalment la figura i el retrat. Va morir a París l’any 1967.
Mercè Huerta Busquets neix a Figueres a l’any 1929 en una família de telegrafistes. La
feina del pare la va portar a viure a Valls i, més tard, a Girona, on es va casar amb
l’advocat i periodista Narcís Jordi Aragó amb qui va viure a la Casa Masó. Mercè Huerta
es va formar amb Eduard Rodeja, Rosa Màndoli, Isidre Vicens i Donènec Fita. Aquest
darrer la va animar a ser professora en el seu estudi i, uns anys més tard, va esdevenir
professora de dibuix i pintura per oposició a l’Escola Municipal d’Art de Girona. La seva
obra, pintada a hores robades – com ella explica- es reitera en un seguit de temes com
són Girona, paisatges, natura, figures i retrats principalment, i fa evident que Mercè
Huerta és una artista de gran senzillesa i sensibilitat. En l’exposició retrospectiva
Fidelitats es va poder veure exposada tant la seva obra artística com docent. Mercè
Huerta va morir a Girona l’any 2015.
Mercè Rodoreda Gurguí va néixer un 10 d’octubre de l’any 1908 a Barcelona. Va
cultivar tota mena de gèneres literaris com la poesia, els contes, la novel·la i el teatre.
A l’introduir-se en el món literari es va relacionar amb escriptors com Aurora Bertrana,
Francesc Trabal o Joan Oliver. Tot i no haver participat mai en política es va veure
obligada a deixar Catalunya quan esclatà la guerra civil. Visqué a prop de París i durant
mesos va compartir la casa amb altres intel·lectuals catalans. Més endavant va haver
de marxar de París fugint dels nazis. Entre les seves obres destaquen La plaça del
Diamant, El carrer de les Camèlies, Mirall trencat i Semblava de seda i altres contes.
Són nombrosos els premis literaris que va guanyar i en reconeixement a la seva
trajectòria va guanyar el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes a l’any 1980. L’any 1972
es va instal·lar a Romanyà de la Selva, primer a casa d’una amiga i, més endavant, a la
casa que es va fer construir. Allí hi va viure fins a la seva mort el 13 d’abril del 1983. Va
morir en una clínica de la ciutat de Girona a causa d’un càncer de fetge a l’edat de 74
anys.
