Fa molts anys el mercat es feia a la plaça del Vi i es posaven paradetes de tot tipus: de verdures, fruites, cistells, roba...
A la cantonada de la plaça del Vi s’hi posava sempre la mateixa parada: la d’un mercader que s’aprofitava de la gent.
Aquell home deixava diners a la gent que ho necessitava, però la gent havia de tornar els diners amb uns interessos molt elevats.
El mercader aprofitant-se dels gironins es va fer molt ric, però, un dia, per càstig diví, va aparèixer convertit en pedra i amb unes bones banyes, incrustat a la paret, just a la zona del mercat. Algunes persones diuen que es va convertir en vigilant de la gent que viu a Girona perquè paguin els seus impostos.
Però qui toqui el nas d’en Banyeta no haurà de pagar els deutes.
A la cantonada de la plaça del Vi s’hi posava sempre la mateixa parada: la d’un mercader que s’aprofitava de la gent.
Aquell home deixava diners a la gent que ho necessitava, però la gent havia de tornar els diners amb uns interessos molt elevats.
El mercader aprofitant-se dels gironins es va fer molt ric, però, un dia, per càstig diví, va aparèixer convertit en pedra i amb unes bones banyes, incrustat a la paret, just a la zona del mercat. Algunes persones diuen que es va convertir en vigilant de la gent que viu a Girona perquè paguin els seus impostos.
Però qui toqui el nas d’en Banyeta no haurà de pagar els deutes.